Guillem Barril Cutillas | Voluntario de IAP
Magdalena Medio (Colombia)
La signatura dels Acords de Pau a Colòmbia va suposar una transformació sense precedents en bona part del país, molt especialment en aquelles regions històricament més afectades pel conflicte armat. Malgrat la desescalada de la guerra que va portar la signatura de l’acord, la persistència de les dificultats en la seva implementació, entre altres factors, ha motivat la continuïtat d’algunes dinàmiques pròpies dels anys de major auge del conflicte. Això ha generat la consolidació d’antics actors com l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) o les Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia (AGC) i l’aparició de nous actors com les dissidències de les autodenominades FARC-EP. De la mateixa manera, s’han generat noves dinàmiques en els territoris, i s’ha aguditzat la disputa pel control territorial, i per bona part de les economies il·lícites. En conseqüència, els impactes de la guerra sobre les comunitats al llarg del país s’han mantingut en forma de nous desplaçaments massius, assassinats de lideresses i líders socials, amenaces i/o reclutament de menors, entre altres.
El Magdalena Medio és una regió que es caracteritza per les seves terres fèrtils, gran quantitat de recursos naturals i que a més serveix de pont estratègic entre l’orient i l’occident del país. La persistència de l’abandonament estatal, sumat a les disputes pel control d’activitats com la mineria o els cultius de coca, així com la ramaderia extensiva i la tala d’arbres, han convertit aquesta zona en un escenari ideal per als grups armats que es concentren en aquesta regió. En conseqüència, al nord-est d’Antioqua, el Valle del Río Cimitarra i el Sur de Bolívar s’han produït gran quantitat de fets victimizants, i a la pròpia ciutat de Barrancabermeja s’ha passat de 31 homicidis el 2021 a la xifra alarmant de 94 el 2022.
Diferents institucions, organitzacions de Drets Humans, així com mitjans de comunicació regionals i organismes internacionals que treballen al Magdalena Medio han alertat de la greu crisi humanitària que afronta aquesta regió del país. En conseqüència, el 21 d’octubre de 2022 es va dur a terme la instal·lació de la “Mesa Humanitària del Magdalena Medio” al municipi de San Pablo. Aquest procés, d’abast nacional, i en articulació amb processos humanitaris en diverses zones del país com el Catatumbo, el Cauca o el Nariño, entre altres, busca generar escenaris per definir accions de cara a consolidar la garantia dels drets humans i del dret internacional humanitari per als ciutadans i ciutadanes.
L’establiment de la Mesa Humanitària del Magdalena Medio treballa en la implementació dels set punts següents: distinció, humanitat, necessitat militar, proporcionalitat, igualtat entre bel·ligerants, no discriminació, limitació de la situació hostil i prioritat humanitària. A través d’aquests, es pretén aconseguir el compliment de les obligacions humanitàries als actors armats que operen a la regió, a més de salvaguardar la vida dels civils i garantir les condicions per a la correcta implementació dels Acords de Pau en el territori.
En el marc de la socialització de l’Acord humanitari, tres equips d’International Action for Peace van acompanyar la Asociación Campesina del Río Cimitarra pels tres recorreguts que es van fer a la regió: el Nord-est d’Antioquia (municipi de Remedios), el Valle del Río Cimitarra (municipis de Yondó i Cantagallo) i el Sud de Bolívar (municipi de San Pablo). L’objectiu: socialitzar l’Acord de Pau a les comunitats, analitzar les possibilitats per a la pagesia en el marc de l’arribada del nou govern i pressionar els grups armats per al seu posicionament favorable amb aquests acords de cara a mitigar la crisi humanitària al Magdalena Medio.
Com a membre d’un dels equips d’acompanyament d’IAP desplegats en el marc de la gira humanitària, constatem de primera mà les principals problemàtiques a la regió del Valle del Río Cimitarra. La desconnexió de l’Estat amb aquests territoris, l’assentament dels grups armats a les veredes o l’establiment de restriccions de mobilitat en determinades hores, entre altres, són una constant a la regió. D’igual forma, vam ser testimonis directes dels testimoniatges de lideresses, líders i portaveus comunitaris que denuncien la falta de garanties per accedir a serveis com l’educació o la salut, el reclutament forçós de menors d’edat a les cases o l’absència de la institucionalitat en aquests territoris, que han quedat relegats a la marginalitat.
Pocs dies després de finalitzar el recorregut pel Magdalena Medio, el divendres 3 de març, a la ciutat de Barrancabermeja, es va dur a terme l’acte final de la Gira Humanitària amb la participació i assistència de diferents organitzacions, institucions i comunitats del Magdalena Medio. Entre els membres de la taula principal es trobava Danilo Rueda, director de l’Alt Comissionat per la Pau del Govern Nacional de Colòmbia, qui va sostenir la necessitat de continuar apostant a la pau territorial i avançant en els diàlegs amb els grups armats.
El clam d’un cessament multilateral el foc que posi fi a les hostilitats que s’han viscut les últimes dècades s’enforteix dia a dia entre els actors civils, si bé la seva implementació real en el territori sembla avui dia llunyana. En qualsevol cas, espais com la Taula Humanitària del Magdalena Medio suposen una oportunitat real per a donar veu a les reivindicacions dels pagesos i pageses en el marc de la construcció de pau amb perspectiva territorial i els pròxims anys seran clau per analitzar la viabilitat d’aquestes iniciatives a tot Colòmbia.