I qu\u00e8 li pot demanar un m\u00e9s a la vida que ser viscuda de manera intensa?<\/p>\n
Tamb\u00e9 diuen que per fer balan\u00e7 i centrar b\u00e9 les coses cal deixar reposar una mica les coses, com els bons guisats. Objectiu ni pretenc ni vull ser. Perqu\u00e8 la vida en IAP va de deixar-se la pell, prendre part activa i compromesa, i aix\u00f2 crec que no se’m d\u00f3na tan mal.<\/p>\n
\u00c9s una mica estrany fer balan\u00e7 i tancament d’alguna cosa que comen\u00e7a com a excepcional i es converteix en la teva manera de vida per\u00f2 provinent de la casualitat. Perqu\u00e8 no ens enganyem, que jo arrib\u00e9s a Col\u00f2mbia va ser fruit d’una gran casualitat. Jo mai m’he cregut el conte aquest que les coses passen perqu\u00e8 han de passar, que si alguna cosa succeeix \u00e9s perqu\u00e8 havia de ser aix\u00ed, etc. Jo no crec en la causalitat, crec en la casualitat.<\/p>\n
Com de casualitat vaig arribar a IAP de casualitat vaig a aterrar en el meu nou treball amb la Missi\u00f3 de l’ONU, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra casualitat que ja explicar\u00e9 a un altre moment. Perqu\u00e8 jo vaig venir com a voluntari per a un any i ja vaig per a quatre i gaireb\u00e9 res va ser premeditat, es va ser donant, va ser fluint. Que va a ser cert aix\u00f2 que tot flueix, gens roman.<\/p>\n
Moltes vegades em pregunten, per qu\u00e8 Col\u00f2mbia? per qu\u00e8 IAP? i, insisteixo, no va ser premeditat.<\/p>\n
La premeditaci\u00f3 estava a sortir d’aquesta Pamplona que m’aprisiona, amb amor per\u00f2 m’aprisiona; i voler fer alguna cosa comprom\u00e8s amb un biaix pol\u00edtic, encara que jo s\u00f3c dels quals creuen que tot acte de les nostres vides \u00e9s pol\u00edtic, ja que des que naixem s’articulen situacions de poder o no poder… Aix\u00f2 i que aquest pa\u00eds t\u00e9 alguna cosa que enganxa.<\/p>\n
Se ama\u00f1\u00f3<\/em> I\u00f1aki? I somric.<\/p>\n Aquest article\/reflexi\u00f3 no vol mostrar parts d’aquesta realitat colombiana com he tractat de descriure en algunes ocasions i de la qual, d’alguna manera, he format part. Aquest article una nota d’agra\u00efment, de balan\u00e7 i de chao<\/em>, per\u00f2 chao<\/em> que em canvio de barri per\u00f2 que segueixo per aqu\u00ed a prop. Aix\u00ed que anem all\u00e0.<\/p>\n En aquest per\u00edode de la meva vida he compartit casa, armilla, acompanyaments, dubtes, pors, discussions, riures i pedacitos d’or amb un bon grop de persones excepcionals i, encara que soni a un lloc molt com\u00fa, de totes elles em porto alguna cosa que em van cedir, possiblement, sense adonar-se. Aquestes persones han estat: Eli, Eva, Anselm, Ana, Natalia, Paula, Miguel, Ana, Julio, Constan\u00e7a, Luc\u00eda, Sergi, I\u00f1igo, Nerea, Mireia, Cristina, \u00c0ngel, Patri, Aitana, Nina, Roc\u00edo i Marta. Tampoc em puc oblidar de Laura, qui des de Barcelona em va suportar i va assessorar des de la dist\u00e0ncia durant tot aquest per\u00edode.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/vigorous-einstein.82-165-3-172.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/Inaki.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"