IAP acompanya la tasca de l’ACVC al nord-est antioqueny, essent Carrizal un dels punts m\u00e9s emblem\u00e0tics de la zona, tant per l’evident depend\u00e8ncia minera com per la seva hist\u00f2ria, que ha estat estretament vinculada al conflicte i a l’abandonament estatal, el qua ha estat mitigat pels seus pobladors i pobladores<\/strong>. Actualment, donat l’establiment de l’ETCR i de l’Acord Final de Pau, a Carrizal hi conviuen comunitat i excombatent en proc\u00e9s de reincorporaci\u00f3 juntament amb membres d’ag\u00e8ncies i corporacions encarregades de desenvolupar i verificar la implementaci\u00f3.<\/p>\n Els 5 despla\u00e7aments de Ciro<\/strong><\/p>\n Passejant pels carrers de la vereda, ens trobem amb en Ciro, que ens convida a prendre caf\u00e8 al seu petit ranxo de fusta mentre ens explica com va arribar a Carrizal: \u201cVaig venir despla\u00e7at, perqu\u00e8 he estat despla\u00e7at 5 vegades de diferents parts de territori colombi\u00e0. M’ha tocat despla\u00e7ar-me per la viol\u00e8ncia, pr\u00e0cticament, de l’Estat, perqu\u00e8 sempre ens ha despla\u00e7at el mateix Exc\u00e8rcit\u201d.<\/strong><\/p>\n Com en Ciro, moltes persones de la regi\u00f3 han vinculat les seves vides al proc\u00e8s organitzatiu del camperolat: \u201cal 1996 vam dur a terme el primer projecte d’organitzaci\u00f3 camperola i vam sortir cap a Barrancabermeja. All\u00e0 vam fer la primera marxa camperola. Ens van signar tot el plec de peticions. Despr\u00e9s, com a resposta, van enir i ens van cremar la vereda Cooperativa i no van complir res del que van prometre\u201d.<\/p>\n De la massacre de Medell\u00edn a les files de la guerrilla<\/strong><\/p>\n Ubicat a l’ETCR Juan Carlos Casta\u00f1eda, a pocs minuts del ranxo d’en Ciro, ens rep en Teo a la seva habitaci\u00f3. Li preguntem sobre els canvis que ha experimentat la seva vida en els darrers anys i r\u00e0pidament es remonta a la seva joventut. \u201cEm di Teo. Vaig n\u00e8ixer al 1970, fill d’obrer cervser i obrera bugadera. Despr\u00e9s d’aquests 30 anys de lluita, aqu\u00ed estem, amb el proc\u00e9s de pau\u201d.<\/strong><\/p>\n \u201cAmb 14 anys em va atraure la Juventud Comunista de Colombia (JUCO) perqu\u00e8 tenia molt estudi i estava m\u00e9s allunyada de l’acci\u00f3 directa\u201d, continua. A mitjan dels 80, vinculat a la JUCO, en Teo coneix a diversos integrants de la Uni\u00f3n Patrit\u00f3tica (UP), el moviment pol\u00edtic sorgit de les converses entre les FARC-EP i el govern de Belisario Betancur. \u201cJo amb 16 anys cuidava nens, els fills dels de la UP, que marxaven quan tenien reunions pol\u00edtiques. \u00c9s per aix\u00f2 que vaig viure molt de prop l’extermini del partit\u201d. Per\u00f2 l’assassinat sistem\u00e0tic dels i les integrants de la Uni\u00f3n Patri\u00f3tica -m\u00e9s de 5.000 persones van ser assassinades, esborrant del mapa tota estructura del partit- no va ser l’\u00fanic episodi que va marcar la seva juventut. \u201cTamb\u00e9 vaig viure la massacre de la JUCO a Medell\u00edn, de la que em vaig salvar\u201d, i segueix: \u201cvan ser 6 mrts, 12 ferits i un que en va sortir il\u00b7l\u00e8s. Va ser molt dur perqu\u00e8, tot i que vivia en un espai urb\u00e0, cada dia hi havia morts. Jo aleshores era m\u00e9s dispers: rock, noies, ron… i aix\u00f2 va ser un xoc, i vaig dir-me ‘aix\u00f2 \u00e9s seri\u00f2s’\u201d.<\/p>\n Aix\u00ed \u00e9s com, l’any 88, arribo a Segovia, fugint de la massacre de Medell\u00edn. Ens estaven perseguint a tots els de la JUCO; a tot li deien guerrilla per\u00f2 nosaltres no utilitz\u00e0vem armes\u201d. Per\u00f2 al noembre del mateix any es produeix una nova massacre a Segovia. En Teo parla sense parar: \u201cjo no compartia moltes coses de la lluita armada, no m’agrada matar, m’agradaven m\u00e9s altres coses… per\u00f2 m’agradava tenir aigua a casa, era urgent i necessari. Les massacres viscudes, per\u00f2, em van canviar la vida. Em va tocar fugir tamb\u00e9 de Segovia. \u201cVa ser aix\u00ed que vaig arribar a la lluita armada\u201d. L’any 1989 en Teo demana l’ingr\u00e9s a les FARC-EP i des d’aleshores, i durant gaireb\u00e9 30 anys, ha format part de la guerrilla. \u201cJo s\u00e9 que la lluita no nom\u00e9s es desenvolupa a trav\u00e9s de les armes, per\u00f2 sempre han insistit en que deixem d’exercir altres formes de lluita. Mai he reconegut haver exercit el terrorisme. Em vaig al\u00e7ar en armes per destruir un Estat tir\u00e0 que em perseguia. Aix\u00f2 jo ho vaig entendre -i, de fet, aix\u00ed ho he reconegut- cm a rebel\u00b7li\u00f3, per\u00f2 no com a terrorisme\u201d.<\/p>\n 30 anys m\u00e9s tard, ens trobem a la seva petita habitaci\u00f3, parlant de confllicte(s) per\u00f2 tamb\u00e9 de pau. I \u00e9s que en Teo lidera un dels projectes de reincorporaci\u00f3 que s’estan activant a l’ETCR Juan Carlos Cata\u00f1eda des d’abril del 2017: \u201cSiembra tu \u00e1rbol por la paz\u201d<\/strong>. El projecte es dedica a la recuperaci\u00f3 ambiental de la zona a partir de la reforestaci\u00f3 de plantes aut\u00f2ctones i de la promoci\u00f3 d’un entorn natural amb esp\u00e8cies end\u00e8miques. \u201cVam comen\u00e7ar a discutir els elements de la implemtnaci\u00f3 dels Acords i entre ells hi havia el de ‘veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3’\u201d, comenta en Teo. \u201cNosaltres vam plantejar la restauraci\u00f3 ambiental amb les v\u00edctimes com a punt central. Va ser aix\u00ed que, de manera concreta i unilateral, vam declarar el mediambient com a v\u00edctima del conflicte, per l’economia de guerra, per l’economia extractivista i pels mateixos bmbardeigs de l’Exc\u00e8rcit\u201d.<\/strong><\/p>\n \u00c9s aleshores que s’uneix a la conversa la Nancy. Ella forma part de l’equip del Consell Nacional de Reincorporaci\u00f3 (CNR) i \u00e9s l’encarregada del seguiment de les iniciatives productives que es donen a l’ETCR. Per\u00f2 la m\u00fasica de la cantina coen\u00e7a a colar-se per la finestra de l’habitaci\u00f3. No \u00e9s hora de vallenato, aix\u00ed que ens traslladem a un petit porxo a l’altre extrem de l’Espai, all\u00e0 estarem m\u00e9s tranquil\u00b7les.<\/p>\n El problema de tots els camperols<\/strong><\/p>\n \u201cDespr\u00e9s d’un any des que es van iniciar, els projectes productius que alberga l’ETCR Juan Carlos Casta\u00f1eda segueixen sent b\u00e0sicament d’autoabastiment\u201d. Certament, existeixen m\u00faltiples dificultats en el desenvolupament de les iniciatives promogudes pels excombatents, i la Nancy ens les explica amb calma i professionalitat, tot i que tamb\u00e9 amb duresa.<\/p>\n Es van iniciar tres projectes productius col\u00b7lectius: un de piscicultura, un altre de ramaderiaa i un tercer de cria i engreix de pollastres. La Nancy ens explica que, per ara, \u201cno hi ha recursos que s’hagin invertit directament per part de l’Estat o, digu\u00e8ssim, dels governs locals i nacionals a l’ETCR en el tema dels projectes productius\u201d.<\/strong> Aix\u00ed doncs, l’adequaci\u00f3 t\u00e8cnica i la capacitaci\u00f3 dels i les excombatents que s’encarreguen de l’execuci\u00f3 dels projectes segueix sent una necessitat cada vegada m\u00e9s urgent. En aquest sentit, la Nancy ens explica que a l’ETCR Juan Carlos Casta\u00f1eda hi ha dues cooperatives, ambdues integrades a ECOMUN, la plataforma que les agrupa a nivell nacional, la qual va ser prevista a l’Acord Final de Pau. L’objectiu \u00e9s moure els territoris a una altra forma d’economia: social i solid\u00e0ria. \u201cQue siguin capa\u00e7os de generar impactes positius a l’economia local\u201d, conclou.<\/p>\n I tot i que la Nancy reconeix que \u201cvoldr\u00edem que una persona estigu\u00e8s quasi de manera permanent reclzant-nos en el tema t\u00e8cnic ja que seria un gran suport per a abandonar l’assaig-error per quelcom molt m\u00e9s pensat\u201d, tamb\u00e9 ressalta les potencialitats dels projectes que s’estan impulsant. La producci\u00f3 d’aliments a la zona de Carrizal \u00e9s limitada, ja que \u00e9s una zona minera. Els projectes de l’ETCR volen demostrar que un altre model de negoci \u00e9s possible i que la comunitat local pot deixar de dependre del centre urb\u00e0, al menys, pel que fa l’alimentaci\u00f3. Al final, aquestes iniciatives volen ser una forma de garantir la sobirania aliment\u00e0ria. \u201cS\u00f3n processos que retornen a all\u00f2 que inicialment s’hauria de fer, i \u00e9s que la gent hauria de tenir alguna cosa per mitj\u00e0 de la qual pogu\u00e9s autoabastir-se sense dependre de tercers\u201d.<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 encara hi ha m\u00e9s elements a considerar. \u201cEls membres de la comunitat FARC no compten amb terres legalitzades per a realitzar els projectes productius\u201d<\/strong>, segueix la Nancy. Tot i l’Acord, l’entrega de terres tamb\u00e9 sofreix greus dificultats i incompliments, i l’ETCR Juan Carlos Casta\u00f1da no n’\u00e9s una excepci\u00f3. Aix\u00ed, tant la compra, com la legalitzaci\u00f3 i, finalment, l’entrega de terres ha estat veritablement complicada. M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes problem\u00e0tiques, tamb\u00e9 n’h ha hagut d’altres, aquesta vegada, de car\u00e0cter comunitari. \u201cCom li havia d’entregar les terres a les FARC si encara no s’havia resolt el problema amb la poblaci\u00f3 camperola? Realment ha estat un oroc\u00e9s molt complex\u201d. Tot i aix\u00ed, en Teo puntualitza: \u201cel problema que tenim els excombatents \u00e9s el problema que tenen tots els camperols. Aqu\u00ed no hi ha excepcionalitat, ni estem buscant l’expecionalitat en qu\u00e8 a nosaltres ens formalitzin la terra a nosaltres i despr\u00e9s a ells. No volem crear una estratificaci\u00f3 en la qual nosaltres tinguem uns privilegis i la comunitat no\u201d.<\/p>\n
![\"ETCR](\"https:\/\/vigorous-einstein.82-165-3-172.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2018\/08\/carrizal3.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"