<\/span><\/p>\n Barrancabermeja (Col\u00f2mbia)<\/strong><\/p>\n La defensa dels Drets Humans i la Pau amb Just\u00edcia Social es dona al voltant del m\u00f3n en geografies i contextos completament dispars, sota condicions diverses i canviant, en paisatges tropicals o gla\u00e7ades tundres. El que t\u00e9 en com\u00fa aquesta tasca mundial \u00e9s que la duen a terme persones i comunitats, amb diferents tipus d’implicacions, per\u00f2 que integren a les seves vides la causa humana de defensar la vida digna per sobre de totes les coses.<\/strong><\/span><\/p>\n I \u00e9s a Col\u00f2mbia<\/strong> on principalment la comunitat camperola, despr\u00e9s d’anys de conflicte armat i abandonament estatal (el dilema de l’ou i la gallina), s’organitza i aixeca la bandera incansable de la defensa dels Drets Humans. Resistir en primera inst\u00e0ncia<\/strong> i construir en aquest context advers per poder romandre i viure dignament a les zones rurals tan castigades d’aquest exuberant pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 aquesta tasca per la defensa de la vida digna no est\u00e0 exempta d’interessos contraris. Precisament per frond\u00f3s i ric que \u00e9s el s\u00f2l colombi\u00e0, en sorgeixen batalles per aconseguir i esgotar tots els recursos, per sobre de les necessitats humanes. En aquest afany, el camperolat queda desposse\u00eft de terra, llar i dignitat.<\/span><\/p>\n En aquest marc apareixem les persones volunt\u00e0ries de IAP, que tamb\u00e9 defensem els Drets Humans i la Pau amb Just\u00edcia Social, formades en altres escenaris, per\u00f2 amb la mirada internacionalista ben enfocada. La pregunta que ens guia \u00e9s com contribuir en un escenari convuls de violacions constants dels drets. De qu\u00e8 ens serveix el passaport en la tasca de defensa de la vida? Com podrien estar m\u00e9s segures les defensores a les seves pr\u00f2pies terres al costat d’un internacional? De qu\u00e8 els serveix a les comunitats la nostra pres\u00e8ncia?<\/strong><\/span><\/p>\n Totes les preguntes que ens puguem fer es resumeixen en la pr\u00e0ctica. La realitat ha estat, durant anys a Col\u00f2mbia, que l’Acompanyament Internacional a les persones i organitzacions defensores dels Drets Humans ha resultat efectiu per contribuir a la generaci\u00f3 d’espais de seguretat i dissuasi\u00f3. A aix\u00f2 ens dediquem, a acompanyar les que defensen la vida.<\/strong><\/span><\/p>\n L’experi\u00e8ncia del voluntariat \u00e9s complexa i exigeix d’una an\u00e0lisi constant de molts factors, tamb\u00e9 d’un c\u00famul de viv\u00e8ncies personals que es sumen a un dia a dia colombi\u00e0 creant un “sancocho”[1]<\/strong> dif\u00edcil d’explicar. Quan ens pregunten qu\u00e8 fem a Col\u00f2mbia, tenim m\u00faltiples respostes. Per posar nom als ingredients, ens hem proposat una autoentrevista on ens anirem contestant una per una les preguntes que nosaltres mateixes ens fem. Aix\u00ed ens responem les volunt\u00e0ries de IAP:<\/strong><\/span><\/p>\n M\u00f2nica:<\/strong>\u00c9s un mecanisme de protecci\u00f3 internacional en qu\u00e8 una persona d’un altre pa\u00eds, generalment europeu en el cas de IAP, acompanya f\u00edsicament la persona que es veu amena\u00e7ada o t\u00e9 coartats els seus drets en situacions de defensa dels Drets Humans en el context de conflicte. A Col\u00f2mbia, IAP porta m\u00e9s de 10 anys fent acompanyament internacional i consisteix en la pr\u00e0ctica d’anar f\u00edsicament, assistir, acompanyar als espais d’assemblea, tallers, formaci\u00f3 o diferents activitats de les organitzacions. Cal tenir en compte tots els factors de risc que travessen en les seves tasques, moltes vegades pel seu xoc amb grans interessos econ\u00f2mics a nivell mundial. Aix\u00ed, amb la pres\u00e8ncia internacional, aportar a la seguretat de les organitzacions i persones defensores.<\/span><\/p>\n N\u00faria:<\/strong> \u00c9s una pregunta a la qual podr\u00edem respondre des de moltes perspectives. En el meu cas, vaig triar Col\u00f2mbia pel projecte de IAP. Com deia M\u00f2nica, el treball d’acompanyament internacional \u00e9s molt rellevant en el context colombi\u00e0. Aleshores, en aquest cas t\u00e9 molt sentit que hagi estat Col\u00f2mbia donada la seva conflictivitat hist\u00f2rica i actual on cobra sentit la tasca d’acompanyament, ja que les organitzacions socials que defensen els Drets Humans estan en risc constant i \u00e9s una tasca que no pot deixar de existir perqu\u00e8 s\u00f3n elles qui defensen la Pau i la fi del conflicte.<\/span><\/p>\n Javier:<\/strong> Personalment, el que em va motivar t\u00e9 a veure principalment amb la premissa de con\u00e8ixer m\u00e9s. Per a una persona com jo que no havia viscut a Sud Am\u00e8rica, intentar entendre la realitat en primera persona em semblava fascinant, ja que \u00e9s complicat viure en tots els pa\u00efsos que a un li agradaria con\u00e8ixer en detall les singularitats. Quan he viscut en altres llocs sempre he sentit que alguns prejudicis s\u2019esvaeixien o que podia matisar la meva comprensi\u00f3 d’aquell lloc concret i tenir una visi\u00f3 m\u00e9s realista. Aix\u00ed que tenir la possibilitat de con\u00e8ixer Col\u00f2mbia des d’un projecte que em permet observar en primera persona la realitat del pa\u00eds, aportant de forma activa, deixant de banda la visi\u00f3 simplista que molts tenen des d’Espanya, compartint amb gent que ha forjat la seva hist\u00f2ria plena d’humilitat i dignitat com s\u00f3n les persones camperoles defensores dels Drets Humans, era una oportunitat en la qual em volia submergir. Entendre la cultura pol\u00edtica de Col\u00f2mbia, espec\u00edficament de les regions on acompanyem, els moviments socials o com afecta el conflicte en la quotidianitat de les persones, era alguna cosa que em motivava i sentia que mereixia la pena tot i saber el que deixava a Espanya.<\/span><\/p>\n Ingvild: <\/strong>El seu treball permanent i incansable en defensa dels Drets Humans i la vida, insistint en la necessitat que totes les persones tinguin acc\u00e9s als drets b\u00e0sics. Realitzen una tasca molt important per responsabilitzar l’Estat de les violacions dels Drets Humans que encara pateix, especialment la poblaci\u00f3 rural, afro i ind\u00edgena. Alhora, treballen en construir alternatives i idees de reformes que podrien canviar les desigualtats sistem\u00e0tiques a Col\u00f2mbia i disminuir la bretxa entre les zones rurals i urbanes del pa\u00eds. Amb l’actual govern comprom\u00e8s en la implementaci\u00f3 de l’Acord de Pau del 2016, les organitzacions fan una tasca molt important de recollir i transmetre les necessitats en diferents espais on se’ls dona veu a comunitats rurals, pescadors artesans, pagesos que cultiven coca… per implementar els canvis necessaris per poder viure una vida digna i romandre en el seu territori.<\/strong> Finalment, destacar la seva tasca organitzativa a nivell local: comit\u00e8s de Drets Humans, juntes d’acci\u00f3 comunal, normes comunit\u00e0ries per a la protecci\u00f3 del medi ambient, cases de Drets Humans i altres estrat\u00e8gies d’autoprotecci\u00f3… \u00c9s gr\u00e0cies a l’organitzaci\u00f3 que han pogut romandre malgrat l’estigmatitzaci\u00f3, viol\u00e8ncia i persecuci\u00f3 que han patit per part de l’Estat i altres grups armats i tamb\u00e9 malgrat els interessos sobre la terra per part d’empreses extractivistes. Durant anys han protegit \u00e0rees molt importants per a la biodiversitat com la Serralada de San Lucas a la regi\u00f3 del Magdalena Mitj\u00e0.<\/span><\/p>\n Lilo: <\/strong>En primer lloc, aclarir que entenc el privilegi com l’avantatge que t\u00e9 un grup sobre altres donat per l’estructura econ\u00f2mica i social. Tamb\u00e9 entendre que l’acompanyament internacional s’ha estipulat com un mecanisme efica\u00e7, per\u00f2 gr\u00e0cies a un sistema basat en premisses racistes a nivell mundial. Aix\u00ed, la pres\u00e8ncia internacional dissuadeix de violacions als Drets Humans a les persones i organitzacions acompanyades i aix\u00f2 comporta molts dilemes \u00e8tics i q\u00fcestionaments a la nostra pr\u00f2pia identitat, la perpetuaci\u00f3 del racisme… entres en una batalla de moltes idees que ja tenies pr\u00e8viament, per\u00f2 aqu\u00ed se sumen i es posen en joc. \u00c9s molt important determinar dos punts per entendre com es planteja el privilegi: d’una banda, l’IAP planteja el privilegi com alguna cosa que assumim i entenem com a instrument del nostre treball d’acompanyament i, d’altra banda, treballar activament per no utilitzar aquest privilegi des del principi, central en l’organitzaci\u00f3, de no inger\u00e8ncia, a\u00efllant-nos del concepte de cooperaci\u00f3 assistencialista. Trobem, doncs, aquest plantejament amb dues vessants del privilegi que crec que \u00e9s molt interessant.<\/span><\/p>\n N\u00faria: <\/strong>No nom\u00e9s \u00e9s caminar las trochas, sin\u00f3 tamb\u00e9 despla\u00e7ar-nos en el cotxe de l\u00ednia, arribar en l’autob\u00fas, remuntar el riu (Magdalena, Cimitarra, It\u00e9…) en la chalupa [3]<\/strong> o canoa, arribar a la vereda m\u00e9s llunyana juntament amb les organitzacions que acompanyem. Aquests recorreguts per les zones rurals, sempre d’acc\u00e9s dif\u00edcil, signifiquen con\u00e8ixer el dia a dia i la hist\u00f2ria de moltes persones camperoles que habiten a les zones rurals de diferents regions del pa\u00eds, espec\u00edficament del Catatumbo i el Magdalena Mitj\u00e0. Aquestes dues regions representen moltes de les realitats que es viuen en gran part de la ruralitat colombiana, on es reflecteix l’abandonament estatal hist\u00f2ric caracter\u00edstic d’aquestes zones. Aquest abandonament ha provocat moltes dificultats a l’hora de poder accedir a l’educaci\u00f3, la sanitat i l’estabilitat econ\u00f2mica sense les infraestructures b\u00e0siques per poder comercialitzar els productes del camp. Caminar las trochas tamb\u00e9 significa aprendre de les hist\u00f2ries del conflicte i de com ha travessat cadascuna de les persones a les zones rurals.<\/strong> Una altra constant que una es troba a les veredes[4]<\/strong> s\u00f3n les experi\u00e8ncies d’autogesti\u00f3 que s’han hagut de generar obligat\u00f2riament per poder accedir de forma comunit\u00e0ria a serveis que permetin una vida digna.<\/span><\/p>\n Ingvild: <\/strong>\u00c9s molt dif\u00edcil triar una experi\u00e8ncia, ja que ho veig com un proc\u00e9s d’aprenentatge continu d’un any on fins i tot canvies de perspectiva, no tant com una suma d’experi\u00e8ncies a\u00efllades. De tota manera, triar\u00e9 un acompanyament que vam fer a l’ACVC-RAN en el marc d’una investigaci\u00f3 sobre el paper de les dones camperoles l\u00edders en temes d’agroecologia i defensa del territori. En aquella ocasi\u00f3, vam fer un recorregut per la zona muntanyosa del Sud de Bol\u00edvar visitant diverses dones l\u00edders a les seves finques, on ens van mostrar els seus horts, ens van explicar la seva hist\u00f2ria i el seu paper a l’organitzaci\u00f3 amb les persones de la seva comunitat. Va ser una oportunitat per escoltar i aprendre d’una manera m\u00e9s profunda del que fem habitualment, ja que les converses es donaven en un context d’entrevista molt m\u00e9s tranquil que una reuni\u00f3, per exemple. La part m\u00e9s interessant va ser que van compartir la seva visi\u00f3 de sembrar com un acte de resist\u00e8ncia i de perman\u00e8ncia al territori durant el conflicte, amb bloqueigs d’aliments, entre altres situacions. En aquest context, es van veure obligades a aprendre sobre les plantes medicinals de l’entorn, els bancs de llavors i tots els recursos possibles per subsistir de manera autosuficient, transformant aquesta obligaci\u00f3 en una experi\u00e8ncia de resili\u00e8ncia. Finalment, vam poder con\u00e8ixer la seva experi\u00e8ncia feminista i de treball de g\u00e8nere, creant vincles no nom\u00e9s a la seva comunitat directa, sin\u00f3 tamb\u00e9 teixint una xarxa de comit\u00e8s de dones a tota la regi\u00f3 del Magdalena Mitj\u00e0 per plantejar els temes de g\u00e8nere, poder i participaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n Lilo: <\/strong>Tot i que crec que l’aprenentatge \u00e9s quelcom molt personal, he intentat abastar-ho i crec que, d’una banda, hi ha una part m\u00e9s interna que \u00e9s tot el treball entorn dels privilegis: trobar un equilibri emocional, amb el qual em queda molt cam\u00ed, entre la identificaci\u00f3 a nivell personal amb les hist\u00f2ries de les persones que acompanyem i la dist\u00e0ncia que requereix el rol d’acompanyant; el tema del desenvolupament d\u2019habilitats interpersonals com l’observaci\u00f3, l’escolta activa, el respecte, la paci\u00e8ncia, el treball en equip... cal entendre que treballem des de la col\u00b7lectivitat no nom\u00e9s a l’organitzaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 en el sentit mateix profund del treball que acompanyem.<\/strong> \u00c9s un constant repte de noves din\u00e0miques i noves eines. D’altra banda, m\u00e9s a nivell extern, aprendre del treball de les organitzacions colombianes que acompanyem: l’autogesti\u00f3, la seva lluita di\u00e0ria i treball 24\/7 de les seves vides, aquests s\u00f3n aprenentatges a nivell d’observadora. En definitiva, \u00e9s una oportunitat de formaci\u00f3 tamb\u00e9 sobre la realitat d’aquest pa\u00eds, el conflicte i les persones afectades i, com diu Ingvild, \u00e9s un proc\u00e9s molt llarg, que cobra sentit precisament per aquesta const\u00e0ncia en el temps i que la meva resposta segurament vagi canviant durant aquest projecte perqu\u00e8 encara em queda molt cam\u00ed. Aquesta \u00e9s la reflexi\u00f3 del meu primer mes.<\/span><\/p>\n Javier: <\/strong>No em vull deixar portar pel calor, per\u00f2 comen\u00e7o amb aix\u00f2 (riu). Ve amb el paquet “Barranca”, l’acabes adoptant i fins i tot et acabes identificant… fins i tot quan vas a una altra ciutat i et comenten amb cara d’espant que com pots viure a Barranca amb aquesta calor fins i tot et sents una mica orgull\u00f3s de pert\u00e0nyer-hi. Seguint el fil dels aprenentatges, la vida que fem a Barranca tamb\u00e9 \u00e9s molt comunal, compartint des de menjars, s\u00e8ries de la tele, polas (cerveses)…<\/strong> el m\u00e9s important \u00e9s que en el mes que porto aqu\u00ed m’he rigut molt, sento que es comparteixen els bons moments i crec que, encara m\u00e9s important, ens donem suport quan les coses no van tan b\u00e9 o alg\u00fa t\u00e9 un mal dia… tenim una sensibilitat especial, ens adonem, estem atentes. En resum i d’una manera m\u00e9s personal per a mi, Barranca \u00e9s passejar pels carrers intentant no comprar empanades o pa de bono[5]<\/strong> a cada cantonada, creuar el carrer sense que t\u2019atropelli una moto, llen\u00e7ar unes cistelles a una de les moltes pistes que hi ha a la ciutat… tamb\u00e9 escoltar vallenatos, salses i merengues a un volum “excessivament” alt – dic excessiu entre cometes perqu\u00e8 \u00e9s un dubte que encara tinc, potser sigui el volum necessari, no ho s\u00e9 – durant tot el dia, descobrir nous llocs on prendre un tinto[6]<\/strong>, un xocolata amb formatge o una nova coca. I, sobretot, tamb\u00e9 \u00e9s conviure amb els barranque\u00f1os i barranque\u00f1as que t\u2019expliquen la seva vida a la cua del supermercat, els projectes culturals que tenen les persones m\u00e9s joves en espais “alternatius” on tamb\u00e9 passem bastant temps compartint.<\/span><\/p>\n M\u00f2nica: <\/strong>Crec que hi ha una mena de sentiment comunitari en el fer, que t\u00e9 diverses expressions en la quotidianitat. El que comentava Javier de la m\u00fasica alta per a mi \u00e9s una d’elles, la m\u00fasica de la cantonada acaba entrant a casa teva i a ning\u00fa li sembla ni b\u00e9 ni malament, \u00e9s un fet. Aix\u00ed com el sancocho es cuina en una olla molt m\u00e9s gran del que es requereix per les quantitats que en teoria haurien de ser pels comensals que \u201cestan contats\u201d en aquell dinar, o el tinto que es serveix sense parar, l\u2019aiguapanela a la qual s\u2019agrega aigua si arriba m\u00e9s gent de l\u2019esperada… la forma d\u2019expressar comunit\u00e0ria a Col\u00f2mbia \u00e9s molt important i es veu reflectida tamb\u00e9 en les lluites de les organitzacions, en la manera de canalitzar tots aquells anys de dolor pel conflicte armat, en els comit\u00e8s de Drets Humans o a la cerca de les v\u00edctimes de desaparici\u00f3 for\u00e7ada. La col\u00b7lectivitat que es pot veure reflectida en tots els \u00e0mbits \u00e9s el que m\u00e9s m\u2019agrada.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/a>—<\/p>\n [1]<\/a> El \u201csancocho\u201d \u00e9s una sopa elaborada amb carns, tubercles, verdures i condiments diversos. A Col\u00f2mbia \u00e9s un plat representatiu de la cultura culin\u00e0ria i es cuina en olles molt grans, sobre una foguera i en comunitat. Entre els seus ingredients trobem carn de res, pollastre, gallina, porc, peix com el bocachico, yuca, pl\u00e0tan madur i verd, patata, ceba, panocha, carbassa, pastanaga, coriandre, all, api, fesol, p\u00e8sol… \u00c9s un plat que es cuina di\u00e0riament, per\u00f2 especialment en celebracions i molt especialment al terme, a l’alba, d’una bona festa<\/span><\/p>\n [2]<\/a> La \u201ctrocha\u201d \u00e9s el cam\u00ed estret o dif\u00edcil que serveix per anar a un lloc. A vegades “s\u2019obre trocha” amb una macheta a la selva per anar d’un costat a l’altre.<\/span><\/p>\n <\/a>[3]<\/a> La \u201cchalupa\u201d \u00e9s una embarcaci\u00f3 coberta m\u00e9s aviat petita (per unes 20 persones apretadetes) que serveix de transport p\u00fablic al riu Magdalena entre d’altres.<\/span><\/p>\n <\/a>[4]<\/a> La \u201cvereda\u201d a Col\u00f2mbia \u00e9s un tipus de subdivisi\u00f3 territorial rural, part d’un municipi. Vindria a ser el que es denomina “poble” a Espanya.<\/span><\/p>\n\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/vigorous-einstein.82-165-3-172.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/IMG_3570.jpg\")
<\/a><\/p>\n\n
\n
\n
\n
<\/a><\/p>\n\n
\n
\n
\n
<\/a><\/p>\n